Difondre les TIC a l'època 2.0: nous formats, nous interrogants i noves perspectives.
(Feu click per més informació sobre la sessió).
Jornada de reflexió, debat i networking
Citilab-Cornellà, 25 Gener 2008

El passat divendres 25 de gener l'Elena Lluch i jo vam assistir a una jornada sobre difusió de les TIC a l'era de les tecnologies 2.0. La jornada tenia lloc al Citilab de Cornellà, impressionant equipament per al treball de les noves tecnologies obert recentment.

Tot i que pensàvem que potser seria una sessió pràctica sobre experiències per, com diu el títol, difondre les TIC en l'era 2.0, potser ens hauríem hagut de fixar més en la paraula "reflexió", perquè va ser una sessió per plantejar-se dubtes, preguntes i, perquè no, també apuntar alguna resposta, sobre diferents qüestions relacionades amb la difusió de les TIC.

La jornada va estar dividida en tres parts, i seguidament només vull deixar-vos alguna de les notes que vaig prendre durant la sessió i que apunten a reflexions que em va semblar interessants.

1a part: visita al Citilab. És un equipament (pioner a Europa) on es barregen diferents elements.
- Els usuaris, que poden anar a navegar lliurement per Internet, o a participar en iniciatives de formació. Ens va cridar l'atenció com està organitzada la formació. No és a la manera tradicional mestre-alumne, sinó que s'organitzen per grups de treball segons els interessos de cadascun, segons allò que volen aprendre. Cada grup està tutoritzat, però aprofiten sobre tot la dinàmica de coneixements dels membres del grup per aprendre entre tots.
- Els investigadors, que fan servir el centre per fer estudis de tot tipus: tecnològics, sociològics, etc. Estan per exemple fent investigació sobre com la utilització de la programació per objectes pot millorar la lecto-escriptura en nens, o sobre la interacció amb la tecnologia de nens i gent gran.
- El món empresarial que pot fer servir les instal·lacions i les sinèrgies del Citilab per al seu desenvolupament, sempre i quan tinguin la voluntat també d'aportar part del seu coneixement als investigadors i als usuaris.
Va ser molt interessant: us recomano que hi feu una visita!!

2a part: presentacions curtes. Tres convidats (investigadors principalment) van fer presentacions curtes on van proposar cadascun la seva visió de les TIC i la seva difusió en aquesta nova era. A continuació, us deixo amb alguna d'aquestes visions. Us deixo també els enllaços als blogs i webs dels participants, perquè podeu saber més sobre ells.
- Ramón Sangüesa.
Per ell, la web 2.0 és: col·laboració, contribució, reciprocitat, complexitat, entorns fluïds i efectes negatius (brecha digital, per exemple).
Com podem divulgar aquesta tecnologia? Hi ha dues maneres: creant usuaris (consumidors) de la mateixa, o creant usuaris actius, creant creadors de continguts. Això és el que hem de perseguir: que els usuaris siguin capaços de crear/dissenyar continguts que els serveixin per satisfer les seves necessitats.
- Adolfo Estalella (Googlepage - Wordpress) i Edgar Gómez.
Aquests dos sociòlegs ens proposen que reflexionem sobre el fet que les noves tecnologies i també les 2.0, poden interpretar-se de diferents maneres, és a dir, que hi ha una filosofia, una "ideologia", una manera de fer i de pensar darrera de l'ús que donem a la tecnologia. Ens posen l'exemple dels blogs, darrera dels quals poden haver-hi molts interessos (comercials, polítics, etc.). Ens proposen, per tant, que a més de difondre l'ús de les tecnologies, difonem també una ètica de l'ús d'aquestes tecnologies, una pràctica de les mateixes (la col·laboració, contribució, reciprocitat de la que parlava Ramón Sangüesa).
- Ismael Peña.
Ismael ens pregunta per què volem difondre les TIC? Pot haver-hi moltes respostes: per desenvolupar-nos, per progressar, etc... Cadascuna d'aquestes coses també pot, al seu torn, voler dir vàries coses. Per exemple, progressar pot ser progressar econòmicament (per cobrir les nostres necessitats físiques, materials, bàsiques, etc.); també pot referir-se a l'evolució des d'allò que podem fer fins a allò que volem fer: generar la voluntat de voler fer; i per últim, també hem de pensar en el pas de voler fer alguna cosa, a que les estructures de poder ens deixin fer-la. I tot això pot estar involucrat en la difusió de les TIC. Fins ara, al nostra país ens trobàvem en una situació de progrés material (del primer tipus): calia que les infraestructures arribessin a tots els ciutadans. A partir d'ara, qui ha de liderar el progrés no són els governs o les institucions, sino els ciutadans: han de demanar de les TIC allò que volen fer, i aconseguir que les estructures de poder els deixin fer allò que volen (pensem en cànons digitals, copyrights, etc.)

3a part: taula rodona moderada per Joan Mayans (UPC, Presidente OCS) amb els següents participants:
- Josué Sallent (Direcció General de la Societat de la Informació. Generalitat de Catalunya)
- Ignasi Labastida (Universitat de Barcelona, Creative Commons)
- Genís Roca (Infonomia, La red de innovadores)
- Ismael Peña (UOC)
- Rafael Juanatey (Subdirección Xeral de Promoción Industrial e da Sociedade da Información, Xunta de Galicia).

[En castellà a partir d'ara]
Algunas ideas surgidas en la mesa redonda:

INTRODUCCIÓN
- Según los indicadores, es necesario que haya un alto uso de Internet entre los ciudadanos de un país para que este se considere competitivo, para generar progreso --> crecimiento económico.
- ¿Cómo difundimos hoy en día las TIC? No es algo que sea nuevo (Internet ya es una vieja conocida), el precio no es un obstáculo... ¿Nos hemos planteado que quizá lo que las TIC tienen que ofrecer no es lo suficientemente interesante como para que la gente se mueva?
- La web 2.0 nos puede servir para atraer a las nuevas tecnologías a colectivos que hasta ahora quizá se habían mantenido al margen de las mismas: es un espacio de mayor sociabilidad, y eso supone un incentivo.
- ¿Aun es necesario que la administración sea quien hace la difusión de las TIC? Y tal y como lo está haciendo actualmente ¿es suficiente? ¿Ha cambiado el modo de hacer esta difusión? ¿Cómo encaja la web 2.0 en todo esto? ¿Qué papel juegan otros agentes a la hora de difundir las TIC?

GENÍS ROCA
Es necesario difundir una serie de valores y de actitudes de red que no están precisamente muy extendidas entre las clases dirigentes de nuestro país, que son los que se supone que deben difundir al resto de "la prole". No hay activismo digital en las cúpulas (de las empresas, de las administraciones, etc.). Tendríamos que hacer difusión de las TIC "HACIA ARRIBA" y no hacia abajo, sobre todo en tema de derechos de autor, conectividad, diálogo, trabajo cooperativo, etc. Tenemos que decirles a los dirigentes que estamos aquí, queremos escuchar, participar, verlos e interactuar con ellos.

JOSUÉ SALLENT
Last TIC son una herramienta que tenemos que promover porque pueden ser útiles y eso nos hace ser más eficientes en nuestros trabajos y así producimos más y creamos un país más rico. Esta es la prosaica verdad detrás de la difusión de las TIC, igual que era la prosaica verdad detrás de la alfabetización: los gobiernos no querían alfabetizarnos para que leyéramos poesía, sino para que pudiéramos formarnos y poder realizar tareas más diversas en el ámbito laboral. Debemos recordar que la gente se mueve por las necesidades del día a día: diciéndoles que formándose en TIC serán más independientes, menos manipulables, etc. no conseguiremos nada: tenemos que venderles aquello que necesitan: comunicarse con su familia, poder ver sus fotos digitales, etc.

IGNASI LABASTIDA
En la web reproducimos lo mismo que hacemos en el mundo analógico, es decir: no estamos aprovechando todas las posibilidades de la red. Por ejemplo: los repositorios institucionales: una universidad decide poner todo el material que producen sus investigadores en la red para COMPARTIRLO, pero luego resulta que harán que el acceso sea restringido tan solo al investigador que lo ha producido. Al final, es lo mismo que si ese investigador tuviera sus apuntes en una carpeta, solo que están en la red. Necesitamos cambiar la mentalidad: de la propiedad a la cooperación y la colaboración --> compartir el conocimiento; del copyright al creative commons. Todavía estamos muy lejos de una web realmente abierta y democrática.

INTERVENCIONES DEL PÚBLICO
- La web 2.0 se puede ver también simplemente como una web más "usable" que la anterior: más fácil de utilizar, donde para crear contenido no hace falta saber programación.
- Con la difusión de las TIC, tenemos que pensar que mucho trabajo lo hará el cambio generacional. ¿Realmente vale la pena obsesionarse con formar a todo el mundo? ¿Incluso a la gente mayor que no necesita para nada las nuevas tecnologías? Difundir las TIC no tiene que convertirse en una obsesión.
- A veces hacemos el camino a la inversa: descubrimos una herramienta 2.0 que nos parece maravillosa e intentamos crear un problema que nos la pueda solucionar. Al difundir las TIC debemos pensar al revés: qué problemas tengo, y qué herramientas existen (o puedo diseñar) que me solucionen ese problema.
- Tenemos que trabajar para quitarle el miedo a las administraciones a utilizar el creative commons --> hacer público el conocimiento que como administraciones recogen.

[Tornar a Bibliografia i webgrafia]