INTRODUCCIÓ


Què es la web social (o web 2.0) i per què n'hem de fer cas?


1.- Què és això de la web 2.0 o web social?

Per començar, aclarirem que els termes "web 2.0" i "web social" són sinònims, i que des d'aquest espai farem servir, principalment, el terme web social per referir-nos al que a continuació definirem.

Molts abans que nosaltres han intentat donar una definició del que és la web social. O'Reilly va ser el primer que va posar nom a una sèrie de fenòmens que s'estaven donant a Internet des de l'esclat de la "bombolla tecnològica". El seu article fundacional, "What is Web 2.0: Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software" és un article cru i de difícil "digestió", degut al vocabulari altament especialitzat que fa servir. Altres persones s'han encarregat de fer aquest concepte i el que amaga al darrera més comprensible per als no gaire entesos en informàtica o en finances. Ara ho intentarem també nosaltres, però us recomanem que visiteu i llegiu detingudament els articles inclosos en l'apartat "Bibliografia i Webgrafia" per entendre i començar a introduir-vos en el món de la web social.

Intentem, doncs, una definició: "web social" engloba tota una sèrie d'eines informàtiques, plataformes, noves tecnologies, serveis, planes web, portals, etc... que s'han desenvolupat a Internet i que es basen en el principi fonamental d'una obertura dels canals de comunicació. Si amb la web 1.0 (o la web que existia abans de que esclatés la famosa bombolla) el que fèiem era connectar-nos a Internet per extreure la informació que algú havia posat, ara no només som consumidors d'informació, sinó també creadors de la mateixa. Els canals per comunicar-nos amb la resta de navegants s'han multiplicat. Si abans amb prou feines teníem alguns xats i el correu electrònic, ara existeixen les wikis, els blogs, els serveis d'experts, els fòrums, i la possibilitat de deixar la nostra opinió en virtualment qualsevol lloc (un diari, un àlbum de fotografies, una col·lecció d'enllaços, etc...). Això ha portat a una web (l'anomenada 2.0 o social) on una sèrie de conceptes s'han convertit en fonamentals per entendre'n el funcionament: participació, col·laboració, comunicació, interacció, democràcia...

Això ha estat possible gràcies bàsicament a dues característiques dels serveis/eines/plataformes 2.0:
  • La seva facilitat d'ús: aquestes noves tecnologies són relativament fàcils de fer servir per un "usuari habitual" d'Internet. No cal saber programació per participar d'aquesta "revolució" a Internet. Si hi ha tants blogs (es multipliquen a un ritme vertiginós), és perquè publicar-ne un és gairebé tan senzill com enviar un correu electrònic. Ni html, ni java, ni trastejar amb llenguatges informàtics. Saber-ne ajuda, però no és imprescindible.
  • La seva gratuïtat: la majoria de serveis no cobren per poder-los fer servir. Youtube, Flickr, Blogger, Wikispaces... Tots són gratuïts. Ofereixen valors afegits (més capacitat d'emmagatzematge, absència de publicitat, etc.) per una mòdica quantitat, però tothom pot accedir gratuïtament a la versió bàsica.

Dos conceptes més, al voltant dels quals pivota la web social, són també els següents:
  • Situació de "beta permanent": això vol dir que els serveis/eines/plataformes estan en continu desenvolupament i millora. També vol dir que els serveis que es posen a disposició del públic no estan acabats, no són perfectes, poden tenir errors... serà amb l'ajuda dels propis internautes, amb els seus suggeriments i les seves aportacions que el sistema anirà millorant. Amb la web 2.0 s'han acabat les versions 1.0, 2.0, 2.5, 3.0, etc... de les eines. Ara, les millores es van llançant a mesura que s'ha provat que funcionen i tenen utilitat.
  • Ús de la "intel·ligència col·lectiva": la riquesa de les webs 2.0 són, precisament, els seus usuaris. La wikipedia és l'exemple més clar d'aquesta tendència: tots "sabem" d'alguna cosa, i si compartim el que nosaltres sabem, i podem accedir als coneixements dels altres, crearem una xarxa de coneixements en creixement i actualització constants. La web 2.0, posant-nos en contacte, ha permès que creem aquesta "intel·ligència col·lectiva".

Per acabar, tornem a emplaçar-vos a que consulteu la bibliografia recomanada. La majoria dels materials inclosos són articles que us ajudaran a perfilar i entendre millor els conceptes bàsics introduïts en aquest apartat.

2.- Com ens afecta, a les biblioteques públiques, la web social?

O dit amb unes altres paraules, per què n'hem de fer cas, de tota aquesta moguda que està tenint lloc a Internet? Hi ha moltes maneres de raonar la nostra participació i implicació en la web social, però tots aquests raonaments es poden resumir en dos arguments fonamentals:

La primera: la web social no és el futur. És el present. És el que els usuaris d'Internet estan fent servir avui dia, ara, en aquest moment. No és una qüestió de marcar-nos un gol i fer-nos els pioners. Com molts altres cops, anem a la reraguarda. I també com molts altres cops, és una qüestió de renovar-se o morir. No podem deixar passar el tren de les noves tecnologies si no ens volem convertir en un anacronisme, i cito textualment John Lake - cap de la secció de biblioteques públiques de la IFLA i cap de la biblioteca pública del Barbican Center de Londres - que ho ha dit avui mateix, 24 d'octubre, al Seminari "Biblioteca Pública 2010: el seu paper amb Internet". Hem d'anar allà on van els nostres usuaris, el públic al qual servim. I si ara no ens sembla que els nostres usuaris siguin els més "destres" en les noves tecnologies, només és qüestió d'un relleu generacional perquè els joves de l'sms i el messenger siguin els nostres interlocutors. I ens hem de posar les piles, perquè si ja hi ha algunes experiències en el camp de la web social a casa nostra, han estat només tímides aproximacions al gran potencial que ens ofereixen aquestes noves tecnologies. Posar en dubte la necessitat d'incorporar les tecnologies de la web social al dia a dia de les nostres biblioteques avui seria l'equivalent a haver posat en dubte la necessitat dels OPACs fa deu anys...

La segona: no només és una qüestió de necessitat, sinó també una qüestió de possibilitats. La web social obre tot un món de possibilitats a les biblioteques públiques:
- Possibilitat d'oferir informació no només de manera presencial, sinó també a través dels nous mitjans.
- Possibilitat de que aquesta informació no sigui només de consum, sinó també d'interacció, de comunicació: missatgeria instantània, blogs, desenvolupament col·lectiu de recursos d'informació.
- Possibilitat d'involucrar nous usuaris en les biblioteques (és hora d'anar més enllà de les estadístiques de préstec i començar a mirar també les estadístiques d'utilització dels nostres recursos electrònics).
- Possibilitat de col·laborar més fàcilment amb la resta de biblioteques (de la xarxa local, de la xarxa provincial, de més enllà).
- Possibilitat de formar el nostre personal en noves tecnologies, i mantenir-lo informat sobre les novetats en aquest àmbit, així com en altres aspectes de la biblioteconomia (la "biblioblogosfera" és molt activa en l'àmbit espanyol).
- Possibilitat de millorar la comunicació interna de les nostres biblioteques.
I tot, de manera ràpida, senzilla, i gratuïta.

És per tot això que, des de la Xarxa de Biblioteques de l'Hospitalet de Llobregat, ens plantegem la necessitat d'encetar aquest nou camí. Un camí que vol tenir en compte les noves tecnologies de la web social no només per oferir nous serveis, sinó també per donar una nova dimensió, més dinàmica, oberta i col·laborativa als serveis que ja oferim.

Per a més informació, passeu a la següent secció.